❝Quan una persona, als vint anys agafa una malaltia i li diuen que en té per un any i mig o dos, tot el que ve al darrere és propina. Jo he viscut sempre amb la sensació de propina, unes propines fantàstiques.❞

Entrevista a La Fura, maig de 1997

. . . . . . . . . . . 

❝La meva és una lliçó feta i apresa amb il·lusió, en companyia, en amistat, a l’escola, a les escoles, en els viatges i els llibres, en el treball polític, una amistat que sento com el més gran goig de què he gaudit…❞

Entrevista a Infància, octubre de 1999

. . . . . . . . . . . 

❝Si ja és difícil distingir entre art i ciència en arquitectura, en pedagogia resulta impossible: la pedagogia no seria ciència sense l’art, sense l’artesania, sense el treball poètic, creador, amb els infants; ni l’educació seria bon art sense la compartida recerca de tècnica i de formulació teòrica.❞

Perspectiva escolar, octubre de 1997

. . . . . . . . . . . 

❝Els mestres tenim la responsabilitat de posar els infants en situació de relacionar tots els codis: pensar, imaginar, fer, parlar escriure, dibuixar, mirar, escoltar música, realitzar i veure audiovisuals, treballar amb el web i navegar per internet. Que la relació no solament suma, sinó que multiplica. I que, al contrari, l’especialització portada fins a l’extrem, resta… o produeix monstres.❞

Entrevista a Educar. Junta de la Comunidad de Castilla-La Mancha, 2006

. . . . . . . . . . . 

❝De vegades recordem que la paraula ministre i la paraula mestre tenen una mateixa arrel llatina. Però la gran diferència és que en el primer cas deriva de minuster i en el segon de magister… El qui és menys i el qui és més.❞

Diàlegs a Barcelona: Marta Mata / Pilar Benejam. Ajuntament de Barcelona, 1987

. . . . . . . . . . . 

❝…De tal manera que la nova escola pública catalana no separi els nens segons les diverses maneres de pensar, o de poder pensar, o, breu, de poder, sinó que els ajunti en una autèntica formació per a la convivència, la crítica, la solidaritat, el diàleg, la discussió, la col·laboració i el risc del canvi, entesos com les autèntiques condicions o condicionaments de l’eclosió de la llibertat personal i social..❞

❝Una escola catalana per a tots els nens❞. Avui, 12 d’agost de 1976

. . . . . . . . . . . 

❝Per ser realment escola pública, l’escola ha de tenir els requisits que li permetin afrontar l’educació de tots i de cadascun dels infants amb èxit, l’èxit d’ajudar-nos a ser persones, ciutadans actius d’aquest món.❞

L’educació pública, l’escola pública. Discurs en la recepció del Doctorat Honoris Causa per la UAB. Bellaterra, maig de 1999

. . . . . . . . . . . 

❝Volem una política que serveixi perquè la tecnologia entri a les biblioteques, a les
mediateques, i que els infants utilitzin els prestatges de la biblioteca, el vídeo i l’ordinador amb la mateixa naturalitat amb què escolten un conte.❞

Entrevista ❝25 anys d’Escola d’Estiu del Penedès❞. Diari de Vilanova, 27 de juny de 2003

. . . . . . . . . . . 

❝En una institució de la categoria d’una escola ha d’intervenir-hi tothom: governs i municipis, ciutadans i pagesos, mestres i joves, pares i mares. I l’entusiasme per la
capacitat d’aprendre, pel progrés de la humanitat, el que fa temps que somiàvem i
que ja fa cent seixanta anys que Fröbel predicava, en definitiva això ja és doctrina.
Però m’agradaria que fos vivència.❞

Entrevista a Barcelona. Metròpolis Mediterrània, gener-març de 2000

. . . . . . . . . . .