❝L’art d’ensenyar té una sorpresa al centre. Cada infant, cada jove, és una sorpresa i aquesta sorpresa pot tirar per terra totes les teories.❞
. . . . . . . . . . .
❝No és la ciència o el mestre el centre de l’educació i de l’escola o institut, sinó els infants i els joves, al voltant dels quals gira l’activitat i el contingut de l’educació.❞
. . . . . . . . . . .
❝El segle XX ha vist conformar-se la qualitat de l’educació amb uns requisits més enllà del clàssic ensenyament: els del cultiu de l’activitat i la personalitat integral d’infants i joves, singularment la seva creativitat i llibertat, i el de la col·laboració, la participació de tots els possibles agents en l’educació.❞
L’educació pública, l’escola pública. Discurs en la recepció del Doctorat Honoris Causa per la UAB. Bellaterra, maig de 1999
. . . . . . . . . . .
❝La lliçó de política educativa, d’educació i d’escola públiques, que ens donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions: la del somni, la de la tensió per l’educació, la de la ràbia, la de la justícia per acomplir un dret, la del treball i la il·lusió, la de l’atenta observació, la de la imaginació, la de la col·laboració i la de la bonhomia i el bon humor, la del sentiment del deure envers l’educació de cada infant i jove, en la perspectiva de la realització de la persona, de la comunitat, de la humanitat.❞
L’educació pública, l’escola pública. Discurs en la recepció del Doctorat Honoris Causa per la UAB. Bellaterra, maig de 1999
. . . . . . . . . . .
❝La consecució de l’educació pública necessita la feina de cada dia, en tots i cadascun dels llocs on som, a l’escola, a l’institut, a la universitat, a l’administració, però sobretot necessita horitzons conceptuals i geogràfics tan amplis com ens sigui possible abastar, i fins la humilitat i certesa de saber que n’hi ha que no abastarem, i l’esperança que segurament altres hi arribaran.❞
L’educació pública, l’escola pública. Discurs en la recepció del Doctorat Honoris Causa per la UAB. Bellaterra, maig de 1999
. . . . . . . . . . .
❝Potser el gran servei que haurà fet a la ciutat la institució escolar, als seus mestres i professors, a les seves famílies, al seu alumnat, amb la dinàmica educativa generada internament i sobreeixida en interpretacions, haurà estat el d’induir la presa de consciència, la responsabilitat política i l’estil de fer de la ciutat, escola per a tothom: de ser Ciutat Educadora.❞
La Ciutat Educadora. Ajuntament de Barcelona, 1990
. . . . . . . . . . .
❝Una ciutat és una veu concreta, elaborada amb les veus de tota la ciutadania, tant la que hi ha nascut, com la que hi ha acudit. Una veu concreta en el concert col·lectiu mundial.❞
Intervenció al II Congrés de Ciutats Educadores. Göteborg (Suècia), novembre de 1992
. . . . . . . . . . .
❝La Ciutat Educadora ha de garantir a tota la ciutadania el dret a l’educació, el dret a prendre possessió activa de l’herència humana, segons l’edat, segons les circumstàncies personals i segons els processos educatius vigents, que avui dia són diversos.❞
Intervenció al II Congrés de Ciutats Educadores. Göteborg (Suècia), novembre de 1992
. . . . . . . . . . .
❝La diferència entre educació -bé de consum- i educació -dret humà- és la pedra de toc de la qüestió. I en una societat que vol progressar en democràcia, és a dir, en llibertat, però que té com a tret més o menys positiu també un tipus de llibertat de mercat, és una diferència que obliga a procedir amb cautela respecte a l’escola i l’educació.❞
❝El mercat pot ser un bon servidor de l’educació però n’és un mal amo.❞
Amagatalls de la renovació pedagògica. En els 25 anys d’Escoltes Catalans
. . . . . . . . . . .
❝Quan una persona, als vint anys agafa una malaltia i li diuen que en té per un any i mig o dos, tot el que ve al darrere és propina. Jo he viscut sempre amb la sensació de propina, unes propines fantàstiques.❞
Entrevista a La Fura, maig de 1997
. . . . . . . . . . .
❝La meva és una lliçó feta i apresa amb il·lusió, en companyia, en amistat, a l’escola, a les escoles, en els viatges i els llibres, en el treball polític, una amistat que sento com el més gran goig de què he gaudit…❞
Entrevista a Infància, octubre de 1999
. . . . . . . . . . .
❝Si ja és difícil distingir entre art i ciència en arquitectura, en pedagogia resulta impossible: la pedagogia no seria ciència sense l’art, sense l’artesania, sense el treball poètic, creador, amb els infants; ni l’educació seria bon art sense la compartida recerca de tècnica i de formulació teòrica.❞
Perspectiva escolar, octubre de 1997
. . . . . . . . . . .
❝Els mestres tenim la responsabilitat de posar els infants en situació de relacionar tots els codis: pensar, imaginar, fer, parlar escriure, dibuixar, mirar, escoltar música, realitzar i veure audiovisuals, treballar amb el web i navegar per internet. Que la relació no solament suma, sinó que multiplica. I que, al contrari, l’especialització portada fins a l’extrem, resta… o produeix monstres.❞
Entrevista a Educar. Junta de la Comunidad de Castilla-La Mancha, 2006
. . . . . . . . . . .
❝De vegades recordem que la paraula ministre i la paraula mestre tenen una mateixa arrel llatina. Però la gran diferència és que en el primer cas deriva de minuster i en el segon de magister… El qui és menys i el qui és més.❞
Diàlegs a Barcelona: Marta Mata / Pilar Benejam. Ajuntament de Barcelona, 1987
. . . . . . . . . . .
❝…De tal manera que la nova escola pública catalana no separi els nens segons les diverses maneres de pensar, o de poder pensar, o, breu, de poder, sinó que els ajunti en una autèntica formació per a la convivència, la crítica, la solidaritat, el diàleg, la discussió, la col·laboració i el risc del canvi, entesos com les autèntiques condicions o condicionaments de l’eclosió de la llibertat personal i social..❞
❝Una escola catalana per a tots els nens❞. Avui, 12 d’agost de 1976
. . . . . . . . . . .
❝Per ser realment escola pública, l’escola ha de tenir els requisits que li permetin afrontar l’educació de tots i de cadascun dels infants amb èxit, l’èxit d’ajudar-nos a ser persones, ciutadans actius d’aquest món.❞
L’educació pública, l’escola pública. Discurs en la recepció del Doctorat Honoris Causa per la UAB. Bellaterra, maig de 1999
. . . . . . . . . . .
❝Volem una política que serveixi perquè la tecnologia entri a les biblioteques, a les
mediateques, i que els infants utilitzin els prestatges de la biblioteca, el vídeo i l’ordinador amb la mateixa naturalitat amb què escolten un conte.❞
Entrevista ❝25 anys d’Escola d’Estiu del Penedès❞. Diari de Vilanova, 27 de juny de 2003
. . . . . . . . . . .
❝En una institució de la categoria d’una escola ha d’intervenir-hi tothom: governs i municipis, ciutadans i pagesos, mestres i joves, pares i mares. I l’entusiasme per la
capacitat d’aprendre, pel progrés de la humanitat, el que fa temps que somiàvem i
que ja fa cent seixanta anys que Fröbel predicava, en definitiva això ja és doctrina.
Però m’agradaria que fos vivència.❞
Entrevista a Barcelona. Metròpolis Mediterrània, gener-març de 2000
. . . . . . . . . . .
