Recordant la Marta Mata

Recordo molt bé moments importants de la meva vida que vaig tenir el goig de compartir amb la Marta. Després de dinou anys de treball a la primera escola bressol del Vendrell, una pausa de sis anys i dos títols a la butxaca, vaig anar a Saifores a explicar-li un petit projecte per a impulsar la sala on hi ha els llibres de contes de la casa amb la il.lusió d’aconseguir treballar a Cal Mata de Saifores.

Em va escoltar atentament, com feia sempre i després de fer una mirada al projecte em va dir: “Veig que saps del que parles i tens ganes de treballar per la casa de colònies a partir dels contes. No tinc gaires diners, però tenim projecte, et puc llogar mig dia, provem-ho!”

Era l’any 2000, aixi va començar una relació laboral intensa. La Marta era intensa, hi posava el cor en el que feia i t’encomanava el seu entusiasme. Era un plaer treballar al seu costat i aprenia tant! Cada dia anava a Saifores com si anés a Festa Major.

Juntes vam posar en marxa projectes com el Petit Príncep a Saifores, una activitat sobre Pau Casals, jornades de biblioteca escolar, etc. Sobretot, però, vam iniciar un Seminari de Biblioteca Escolar, a la comarca del Baix Penedès, que encara funciona avui dia i que porta el seu nom: Seminari de biblioteca escolar Marta Mata. La biblioteca escolar va ser sempre molt important per a ella, ho demostra el fet que per tot arreu on va treballar, va impulsar la creació d’una bilioteca.

Vaig compartir amb ella els últims sis anys de la seva vida. El tres pimers intensament, treballant colze a colze cada dia en mil i una activitats. Després, va ser nomenada presidenta del Consejo General del Estado i a més, va impulsar la preparació del Fòrum de les Cultures a les escoles. Ja no podia gaudir tant de la seva companyia, ella tenia moltissima feina. Em vaig sentir com l’infant al que li neix un germanet i ha de compartir la mare. Jo la considero la meva mare pedagògica!

Era una dona sàvia i molt treballadora, la millor mestra que es pugui desitjar. Jo era una alumna aplicada amb moltes ganes d’apendre tot el que m’ensenyava. Els primers anys, després del seu traspàs, a cada decissió que havia de prendre, pensava: “això com ho faria la Marta?” I em semblava sentir la seva veu dient-me; “molt bé, però, i si ho fem d’aquesta altra manera?” Segur que sempre l’encertava més que jo! El reforç positiu amb que acompanyava la seva opinió era una lliçó de pedagogia que sempre més recordaré!

Ara que commemorem que fa cent anys que va nèixer he volgut fer aquest escrit per recordar-la i deixar constància del que va reprentar per a mi treballar al seu costat. Moltes gràcies Marta! Tal com diu tothom, eres una Mestra de Mestres de l’alçada d’un campanar!


Maria Rosa Heras i Juncosa

Durant l'any 2026, es complirà els 20 anys d'absència de la Marta com a presidenta de la Fundació. En el Patronat i en el Consell s'han renovats persones, però continuem treballant en la mateixa línea que ho fèiem quan ella era al capdavant: ens ocupem de la biblioteca Curtó, que ella estimava tant, de la casa de colònies, de la renovació de les instal·lacions i d'activitats i tallers per infants. Aquests anys hem creat tres webs que
podeu consultar.

Dies de tardor d’un any a cavall de dos segles. Després de visitar escoles rurals del Penedès, ens allotgem a Cal Mata de Saifores i gaudim de l’acollida i el mestratge de Marta Mata Garriga. El grup d’estudiants de Mestre de Vic no perden ni un detall de la casa, però sobretot de les mesurades paraules de la Marta. Primer, una lliçó de pedagogia al voltant de la taula del pis superior, el seu lloc de treball. Hi desfilen un munt de noms propis de la pedagogia catalana i europea mentre escoltem una completa història de vida en directe.
Després una visita a la casa amb una parada a cadascuna de les sales de la biblioteca Curtó. Els futurs mestres no tenen ulls per a tants llibres, però la mà i la mirada sàvia de la Marta sempre encerten a agafar un llibre especial per continuar la lliçó. Al vespre, sopar al menjador de Cal Mata en una taula llarga amb la Marta al mig dels estudiants. Ella menja poc però pregunta molt: d’on ets?, per què vols ser mestra?, quines assignatures feu?, on fareu les pràctiques?, quines activitats feu els caps de setmana?, què llegiu?,... Ens deixa que acabem la vetllada i torna a aparèixer l’endemà al matí després d’esmorzar. Falta una part de la casa per visitar i ens convida a pujar al terrat. Després de les expressions d’admiració pel paisatge del Baix Penedès que s’obre davant nostre, la Marta enceta la darrera lliçó de l’estada. És una lliçó viscuda de geografia física i humana des del terrat de Cal Mata. La foto de grup serveix de comiat. Ens esperen més escoles rurals per visitar durant el matí i un bon trajecte de cotxe fins a Vic. L’estada deixa una forta empremta en els futurs mestres. L’any vinent tornarem i així fins que la Marta ja no hi és.